Un acomiat o més bé un fins prompte?
Amb aquesta entrada, que és la que fa huit, faré una reflexió sobre l’obra de Montserrat Roig Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Aquesta magnífica obra permet conèixer a l’autora. Per altra banda ella ens fa reflexionar sobre molts tems distints i actuals. Sobre la nostra llengua, sobre les dones, sobre l ament, sobre la pròpia escriptura… Hi ha tan gran quantitat de temes tractats en tan curt espai, que pareixen inesgotables. A part de que és una lectura molt amena. Ella sap com fer que entra al seu món interior. Sap utilitzar les paraules d’una forma tan correcta que ho entens tot. També és veritat que te opinions que et poden agradar més o menys. Però no estem discutint això. L’eficàcia d’un assaig està a fer-te reflexionar, no ha fer-te estar d’acord amb el punt de vista del l’autora. Per tant això és una cosa que Montserrat Roig ho aconsegueix de forma excepcional. També parla molt emotivament sobre al dona i al seva funció al llarg de la literatura. És un dels punts més interessants, ja que, almenys jo, poques vegades he vist escrits que tracten tan profundament la situació de la dona. En fi és un viatge que recomanaria a qualsevol que vulgues aventurar-se als misteris de la ment . I per què no, al públic en general. És una gran escriptora de la nostra cultura que hi ha que conèixer. No tinc molt més a dir així que. Si decidiu aventurar-se disfruteu del viatge.
Per altra banda, ja a part de l’obra, dir que tot aquest treball de blogs, de fòrums… m’ha sigut molt útil, per adintrar-me al món del assaig i la reflexió. I la veritat és molt poca la costum que tenim de reflexionar i ho hauríem de fer més a sovint. Espere que tots vosaltres hagueu disfrutat tant com jo, llegint i escrivint els blogs. A tos vosaltres una gran salutació i que tot us vaja molt bé a la vida. Adéu, o he de dir més bé fins aviat? Que ho passeu bé?